Consells sobre mal d’alçada. Diagnostic, tractament i prevenció

L’organisme, davant de l’altitud respon amb:

• Augment de la Freqüència Respiratòria, que poden comportar períodes d’apnea compensatòries per la nit i això donarà INSOMNI.
• Augment de la Freqüència Cardíaca.
• Redistribució rec sanguini, assegurant l’aport a cervell i cor i reduint a l’aparell digestiu i ronyó (símptomes digestius).

El MAL D’ALÇADA apareix quan l’organisme no tolera el descens en la disponibilitat d’oxigen, produint:

MAM (Mal agut de muntanya), clínicament les formes greus poden ocasionar edema cerebral d’alçada –ECA- ( incidència en 2-3% en treekers a 5200m) i edema pulmonar d’alçada –EPA- (freqüent per sobre 4500m).

Factors de risc que predisposen a patir Mal d’alçada

• Hª prèvia de mal de muntanya
• Residencia habitual a menys de 900m
• Malalties cardiopulmonars: HTA, valvulopaties,  asma,…
• Velocitat d’ascens (es superior a la capacitat d’aclimatació)
• L’esforç excessius o inadequat i l’exposició al fred

CLÍNICA

Cefalea (mal de cap), és el símptoma més freqüent, juntament amb insomni, esgotament, vertigen, anorèxia (pèrdua gana), nàusees o vòmits..

La cefalea aïllada a alçada és freqüent, i es resolt en 10-15’ d’oxigen a 2l/min.

El mal de muntanya es considera lleu quan respon al repòs i dosi habitual d’analgèsics. I és moderat-greu en cas de símptomes intensos i baixa resposta al tractament. Aquests casos poden evolucionar a greus.

Es important tenir en compte:

Conèixer la malaltia, la simptomatologia i estar alerta per detectar-ho en un mateix.

Si es pateix símptomes de mal de muntanya ,per lleus que siguin, MAI anar a dormir a major alçada.

DESCENS EL MÉS AVIAT POSSIBLE si empitjoren els símptomes tot i haver fet repòs a la mateixa altitud.

EDEMA CEREBRAL D’ALÇADA (ECA)

Si tenim Mal de muntanya, i tot i així continua a l’ascensió, pot presentar ECA:

• Atàxia (dificultat en coordinar moviments), incapacitat de mantenir una marxa (punta taló) en línia recta.
• Alteracions de la consciència (somnolència, incoherència, desorientació, confusió, trastorns del comportament (la persona afectada pot tenir la sensació de que no li passa res i rebutjar l’ajuda)

A l’exploració podem trobar, Edema de la papil·la i hemorràgies de la retina. Si està així i sobretot amb atàxia, el procés és GREU.

EDEMA PULMONAR D’ALÇADA (EPA)

Esgotament o sensació de falta d’aire, no proporcional a l’esforç realitzat i tos seca. (es troba molt i molt fatigat). Si després de descansar uns minuts, encara es manté la taquicàrdia, sensació de falta d’aire i tos seca, pot evolucionar a procés GREU. Una infecció respiratòria pot constituir un factor desencadenant.

Taquicàrdia , taquipnea, cianosi, crepitants (sorolls respiratoris). La pulsioximetria pot està baixa entre 80-86%

TRACTAMENT I MANEIG

MAM lleu

• Parar l’ascens fins resolució de símptomes (24-48h).
• Repòs, HIDRATACIÓ
• CEFALEA, dosi única oral d’analgèsic
• NAUSEES I VÒMITS. Donar algun antiemètic
• INSOMNI: L’acetazolamida a dosis baixes és d’elecció (125 mg). No donar benzodiazepines per la depressió respiratòria
• Descens si manca resposta a les 12h.

MAM moderat-greu (ECA/EPA)

DESCENS, pot ser de 1000m, i DURANT EL DESCENS EVITAR L’ESFORÇ FÍSIC I L’EXPOSICIÓ AL FRED.

OXIGEN 2-6 l/min, és efectiu per millorar els símptomes (compte doncs una ampolla de 300 l es consumeix en 2-3 h), fins arribar a una SATURACIÓ D’OXIGEN DEL 90%. Si després de 5’, amb oxigen no s’assoleix aquesta sat d’O2, descens i hospitalització.

FARMACS

DEXAMETASONA en MAM moderat greu

ACETAZOLAMIDA millora la clínica del MAM/ECA i és útil afegir-la a la dexametasona (250 mg /12h d’acetazolamida + 4 mg/12 de dexametasona)

NIFEDIPINO està indicat en el EPA quan no es disposa d’O2 ni es possible el descens immediat. És un antagonista del Ca, VD perifèric, que redueix la pressió arterial pulmonar.

PREVENCIÓ

– Realitzar una ascensió lenta, sense superar la capacitat d’adaptació de l’organisme.

– No pujar alçades superior a 2750m en 1 dia i quedar-se a passar la nit.

– Ascens lent: A partir de 2500 m no superar en augment d’alçada nocturna els 600 m/dia.

– Dosificar esforços i evitar el consum d’alcohol

– Mantenir una hidratació suficient (les necessitats de líquids en altitud poden augmentar considerablement; Utilitzar com a marcador l’orina clara).

– Nutrició: Dieta hiperglucídica sembla millorar el rendiment, reduir els símptomes de mal de muntanya i té una bona tolerància digestiva.

– Entrenament prèvia utilitzant mètodes de HIPOXIA INTERMITENT (al menys 15 sessions abans de fer l’expedició).

PREVENCIÓ FARMACOLOGICA

Profilaxis del MAM/ECA

• Acetazolamida d’elecció . Dosi baixa 125 mg/12h
• Dexametasona en monoteràpia (8-16 mg/d), o en associació amb acetazolamida, però els seus efectes secundaris no justifiquen utilitzar-lo com a profilaxis, a menys que la ACETAZOLAMIDA estigui contraindicada.
• Ac. Acetilsalicílic 325 mg/4h, en 3 dosis redueix la incidència de CEFALEA AÏLLADA

Profilaxis de l’EPA

• Nifedipino, tractament d’elecció.
• Considerar la dexametasona (8mg/ 12h) via oral.
• Considerar el salmeterol inhal. Té un bon perfil de segurat però es recomana no utilitzar-lo en monoteràpia.

BIBLIOGRAFIA

• Brocherie, F; Girard, O; Faiss, R; Millet, G. Effects of Repeated-Sprint trainning in Hypoxia on Sea-Level Performance: A Meta-Analysis. Sports Med (2017) 47: 1651-1660.

• Wilber, R. Aplication of altitud/hypoxic trainning by elite atletes. Journal of human Sports and Exercise. 2011. ISSUE 2. Vol 2.

• López Calbet, JA. Efectos del entrenamiento de altitud. Conferencia IX Jornadas sobre Medicina y deporte de alto nivel. COE.
• Subirats, E. Apunts curs “Mountain emergency medicine in theory and practice. International Society for Mountain Medicine. ISMM.